Com provar un agent d'IA en un entorn de proves
Abans de deixar que un agent d'IA treballi amb les teves carpetes, pots provar-lo a part i veure què podria tocar. Aquesta guia no et promet un entorn a prova de tot: t'ajuda a muntar-ne un on ho veus.
Per què una carpeta buida no n'hi ha prou
Obrir l'agent en una carpeta buida no l'aïlla. La majoria d'agents poden llegir tota la teva carpeta personal, també les teves claus, i molts poden sortir a internet.
Tres maneres d'aïllar-lo
- Amb el seu propi perfil. Alguns agents tenen un ajust que no els deixa llegir fora del projecte. A Claude Code és el perfil Lectura, que et dona l'informe de RosmarOps.
- Amb el seu sandbox. Molts agents en porten, gairebé sempre apagat i sovint només a macOS i Linux. A la taula veus quin té el teu i si ve encès. Compte: molts limiten el que escriu i on es connecta, però no el que llegeix.
- Amb un altre compte d'usuari. Si el teu agent no té cap altra manera, crea un compte d'usuari nou al teu ordinador, sense les teves carpetes ni les teves claus, i obre'l allà.
Després: mira què podria tocar
Executa RosmarOps en aquest mateix entorn. Et diu què pot fer l'agent sense preguntar-te, amb la seva nota de control.
El que aquesta guia no fa
RosmarOps no munta l'entorn ni canvia la configuració del teu agent: només llegeix. Un entorn de proves limita el que l'agent podria tocar; no el fa inofensiu.
