També en anglès: rosmarops.com/blog/how-the-agent-posture-score-works/ · en castellà: rosmarops.com/es/blog/como-funciona-la-nota-de-exposicion/
Publicar que la meva màquina va treure un 18 sobre 100 té un problema evident: 18 de què? Si llegís això al blog d’un altre, el primer que voldria saber és com es calcula, i si podria fer els números jo mateix. Si no puc, el número no val gaire. Així que aquí ho tens tot: què pesa cada cosa, la fórmula i què en queda fora.
RosmarOps no posa nota a la màquina. La posa a cada agent. Claude Code té la seva nota d’exposició, i Cursor també. Les notes van de 0 a 100, i com més alta, millor. La nota mai no contradiu el semàfor de l’agent, perquè el seu pitjor avís fixa la franja i la nota es mou a dins. El vermell va de 0 a 49, el groc de 50 a 79 i el verd de 80 a 100. Les franges es diuen exposat, escletxes obertes i contingut (a l’informe en castellà, «Expuesto», «Huecos abiertos» i «Contenido»; en anglès, «Exposed», «Open gaps» i «Contained»).
Ho volia així. Un informe que diu «vermell» a dalt i «72» a sota no té cap sentit per a mi. Un 79 encara és groc. No és «gairebé bé»: encara té escletxes.
Què pesa cada cosa
Cada avís suma un pes, i no tots pesen el mateix. Els vermells són els que pesen més:
- una credencial de privilegi alt que l’agent pot llegir i treure fora: 20;
- poder canviar la configuració d’un altre agent: 15;
- poder canviar la seva pròpia configuració: 15;
- una credencial de privilegi alt desada en un repositori git: 20, o 30 si aquest repositori té un remot.
Els grocs venen a sota:
- una credencial mitjana que pot llegir i treure (o una que RosmarOps no sap classificar), o una de privilegi alt que només pot llegir: 8;
- les instruccions d’un altre agent que pot reescriure: 6;
- les seves pròpies instruccions: 4;
- una credencial mitjana desada a git: 8.
Tres detalls més. Si un avís de credencial arriba a qualsevol projecte, i no només a un, el seu pes es multiplica per 1,5. Una credencial a git compta a la nota de tots els agents, perquè no depèn de cap. I les credencials mitjanes que un agent pot llegir però no té cap manera de treure no són avisos, però cadascuna suma 2.
Hi ha dues coses que vaig decidir deixar fora del pes. La primera és la confiança. Quan RosmarOps ha de suposar alguna cosa, ho diu, però una suposició no fa més lleugera l’exposició. Abaixar el pes cada cop que no n’està segur seria fer trampa. La segona és el nombre de còpies: el mateix avís en 27 projectes pesa el mateix que en un, perquè l’abast ja es compta.
Els números
Se sumen els pesos: això és P. Dins de la franja, la nota baixa quan P creix:
nota = base de la franja + amplada de la franja × 80 / (80 + P), arrodonit cap avall.
Les amplades són 49 en vermell, 29 en groc i 20 en verd.
Dit així és sec, així que aquí tens un agent inventat. Té quatre avisos:
- una credencial de privilegi alt accessible des de qualsevol projecte (30);
- accés d’escriptura a la configuració d’un altre agent (15);
- una credencial mitjana accessible des de qualsevol projecte (12);
- els seus propis fitxers d’instruccions (4).
Sumen 61. Franja vermella, nota 27. Si arregles només la credencial de privilegi alt, puja a 35. Si ho arregles tot, a 100.
La fórmula té tres propietats que m’importaven més que el número exacte. Arreglar alguna cosa mai no baixa la nota, i afegir un problema mai no la puja. Com que s’arrodoneix cap avall, un arranjament petit no sempre canvia la xifra quan en queda molt. I només hi ha 100 quan no s’ha trobat res.
En el meu cas, l’ajust que proposava l’informe em portaria de 18 a 22. Quatre punts, i encara en vermell. Em sembla just: un ajust no arregla una màquina.
Què no compta
Hi ha ajustos que semblen un arranjament i només fan la meitat de la feina. Si un ajust retalla l’exposició però, segons la mateixa documentació del fabricant, no la tanca, la nota no es mou. L’informe et diu què queda obert. Prefereixo una nota que no es mou a una que puja per una cosa que no tanca res.
La fórmula té versió. Si algun dia canvio un pes, l’informe separa el que ha canviat a la teva màquina del que ha canviat en el mètode. I quan canvien els agents avaluats, o el nombre de projectes baixa més d’un 10 %, diu que les dues execucions no són comparables. La nota serveix per comparar-te amb tu mateix, no amb ningú més.
I no ho mesura tot. Deixa fora els agents que RosmarOps encara no avalua, el que fa un agent mentre treballa (només llegeix la configuració en repòs), el que fa per dins una eina MCP i el magatzem de credencials de Windows. Per això un 100 vol dir una sola cosa: no s’ha trobat exposició en el que s’ha llegit. Res més.
El mètode sencer és a la pàgina de metodologia.
Ho he escrit amb assistents d’IA. La màquina, els avisos i la decisió de publicar-ho són meus.