També en anglès: rosmarops.com/blog/my-machine-scored-18-of-100/ · en castellà: rosmarops.com/es/blog/mi-maquina-saco-un-18-de-100/
Treballo cada dia amb agents d’IA. Claude Code té accés al meu terminal, als meus repositoris i, segons acabo de descobrir, a bastant més del que em pensava.
Estic construint RosmarOps, una eina que llegeix la configuració dels teus agents i dibuixa un mapa d’exposició: què pot llegir cadascun, què pot canviar, quines claus té a l’abast i si un agent pot reescriure la configuració d’un altre. La primera màquina que hi va passar va ser la meva. Nota d’exposició de Claude Code: 18 sobre 100. Franja: exposat (a l’informe, «Expuesto» o «Exposed»).
Què vol dir la nota, i què no
No és un veredicte sobre si m’han atacat. No diu si algú m’ha atacat ni si ho farà. Diu què podria fer un agent amb els permisos que té avui. I només cobreix el que RosmarOps ha pogut llegir: el que no ha pogut llegir no compta com a net.
Què va trobar
Va trobar 4 avisos urgents i 4 per revisar. Des de qualsevol dels meus projectes, Claude Code pot llegir credencials de privilegi alt, i té maneres de treure-les fora sense que cap persona ho aprovi: algunes les decideix un altre model d’IA, i d’altres ni això, perquè aquelles ordres les havia preaprovat jo mateix. Pot canviar la configuració de dos altres agents que tinc instal·lats. I pot reescriure les instruccions que li deixo als meus projectes.
Una part la vaig fer jo. Una altra venia de sèrie.
Una part és cosa meva: permisos que vaig anar concedint per no haver d’aprovar cada ordre. Una altra part no la vaig decidir jo. En les versions recents de Claude Code, «auto» és el mode en què arrenca si ningú no en tria un altre. En aquest mode, la major part del que abans em preguntava ja no m’ho pregunta: les lectures i les edicions dins del projecte s’aproven soles, i gairebé tota la resta la decideix un classificador, que és un altre model d’IA. Només unes poques accions encara em demanen permís. Jo no el vaig activar: ja venia així. Li passa a qualsevol que tingui una versió recent i no hagi triat un altre mode.
Una alarma, no cent
L’informe no em va donar cent alarmes. Me’n va donar una: el que havia de fer avui si només en feia una, amb l’ajust exacte que cal canviar. I em va dir què passaria amb la nota si ho feia: de 18 a 22. Encara en vermell, i amb raó. Un ajust no arregla una màquina.
No surt res de la màquina. No es canvia res.
Dues decisions de disseny que m’importen. No es connecta a internet ni envia res, ni tan sols si tu vols: no hi ha cap interruptor de telemetria perquè no hi ha cap funció que enviï dades. I no toca res: suggereix, i el canvi el fas tu.
On és avui
Ara mateix només avalua Claude Code a Windows. Detecta Cursor i Cline, però encara no els posa nota. Encara no es pot descarregar. Quan el publiqui, podràs comprovar tu mateix que és autèntic.
Si treballes amb agents, aquesta és la pregunta que em vaig fer: saps què poden llegir els teus ara mateix?
Actualització, 25 d’octubre de 2026: RosmarOps ara també posa nota a Cursor. Cline es detecta, però encara no té nota.
Actualització, 27 d’octubre de 2026: RosmarOps ja es pot descarregar per a Windows des de GitHub: última versió.
Ho he escrit amb assistents d’IA. La màquina, els avisos i la decisió de publicar-ho són meus.